Benvinguts i benvingudes
1 setembre 2011
Els mitjans de comunicació de masses omplen la nostra vida i són el principal agent d’informació, entreteniment i comunicació. Segons els estudis, els joves catalans hi dediquen una mitjana de 3,5 hores diàries. Aleshores… per què l’escola ha de formar lectors i no espectadors? Per què ensenya a analitzar novel·les o contes però no pel·lícules o telesèries? Per què ensenya a analitzar textos argumentatius i no ensenya a analitzar un anunci televisiu, probablement el missatge persuasiu més potent i sofisticat al qual ens enfrontarem mai?
Ens afecten els anuncis? Poden aconseguir fer-nos comprar el que els publicistes vulguin? Els telenotícies ens diuen tota la veritat o només una part? El que pensem depèn del diari que llegim o la tele que mirem o ho decidim nosaltres? Com és que totes les emissores de ràdio posen les mateixes cançons? Per què algunes marques de roba paguen diners als actors de sèries com Física o química perquè portin els seus models? En aquesta matèria pretenem aprendre eines per començar a deixar de ser consumidors passius de mitjans i convertir-nos en espectadors actius, intel·ligents i crítics, que puguem mirar les pantalles d’una altra manera.
Departament de Llengües
Escola Sadako
…
